Era un dia de sol i de molta calor. Jo dormia sota un arbre, en un bosc verd amb molta vegetació. Vaig llevar-me i vaig veure tres porquets molt contents. Vaig amagar-me darrere d’un arbre, tenia vergonya però la veritat es que tenia moltes ganes de jugar amb ells. Seguia darrere quan vaig veure que cadascú d’ells s’estava construint una casa.
El més petit intentava construir-se la casa de palla, el
mitjà preferia construir-la de fusta ja que vaig sentir que deia que era més
resistent, però el més gran se la va construir de maons. A ell li era igual
trigar més, ell volia la millor casa, la més segura.
No vaig aguantar més, quan ja tenien les cases del tot
acabades, vaig sortir de darrere de l’arbre i vaig anar a poc a poc a casa del
porquet petit, vaig acostar-me a la porta i
vaig preguntar-li si volia jugar amb mi. Ningú contestava, vaig
tornar-li a preguntar un cop i un altre, però res. Quan ja n’estava fart, vaig
bufar i bufar i sense voler la casa vaig tombar. El porquet petit va sortir
corrents cap a casa del porquet mitjà. Cridava molt fort, tenia cara d’espantat.
Va arribar a casa del mitjà i va entrar-hi, jo vaig intentar-ho perquè l’únic
que volia era fer amics i poder jugar però com que sóc un llop i a molts els
faig por, no em van deixar, així que vaig tornar-ho a intentar però ala casa
del porquet mitjà. Em vaig acostar ala porta i vaig fer la mateixa pregunta,
cridant vaig dir:
-Voleu jugar amb mi?
Ningú em va respondre, la paciència se’m acabava així que
vaig bufar i bufar i sense voler la casa vaig tombar. Em sentia molt malament.
Vaig veure els dos porquets corrents cap a casa de l’últim germà. Vaig córrer
cap a casa seva. Em vaig acostar ala porta i vaig preguntar: “Algú vol jugar
amb mi?” Vaig posar l’orella a la porta i vaig sentir que els porquets
discutien perquè un d’ells volia obrir-me la porta i els altres no.
A l’estona vaig sentir que un dels tres els hi deia als
altres dos: “Amagueu-vos i ja obro jo”. Així va ser, al cap de mitja hora
recolzat a la porta, es va obrir. Era el germà gran, tenia la veu greu i era el
més alt de tots. Vaig donar-li les gràcies per obrir-me i seguit vaig dir-li
que l’únic que volia era jugar amb algú perquè em sentia sol. El porquet tenia cara
de preocupat però crec que també d’una mica espantat.
Van passar deu minuts i seguíem parlant, aleshores ell va
dir-me que passés a casa seva i que seguíssim parlant. Vaig estar encantat i
content.
El porquet gran va cridar els porquets que deixessin d’amagar-se
i així van fer-ho, vam seure tots al sofà, vaig estar parlant de la meva vida i
ells de la seva. Vaig sentir que el porquet gran va dir als seus germans que
aquest fet demostrava que l’aparença no ho era tot, els petita li van donar la
raó i junts van seguir passant-s’ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada