D'AQUÍ 10 ANYS

D’aquí a uns anys, concretament 10, m’agradaria ser tan o més feliç que ara, segurament amb els mateixos amics de sempre. Possiblement seguiré tenint molt bona relació amb la família i se que això m’ajudarà molt amb els estudis i a la vida.

Si Déu vol estudiaré la carrera de Dret, després d’haver passat batxillerat. És possible que em costi superar la carrera però com se que m’hi esforçaré estic segura que podré fer-ho i complir el desig d’arribar a ser jutgessa.

Espero haver canviat una mica, haver millorat les coses no tan bones que tinc ara. Tot i que segur que seguiré tenint defectes intentaré tenir-ne menys, a poc a poc anar-los millorant. Tant de bo el meu caràcter canviï una mica, m’ajudaria a no patir tant per les coses ni donar-hi importància a coses que no en tenen, alhora m’agradaria saber començar a explicar, dir les coses a la cara ja que això segur que em faria estar segura en mi mateixa.

Com he dit abans, seguiré vivint amb la meva família perquè els estudis no em permetran independitzar-me i marxar a viure amb la meva parella. Dedicaré el meu poc temps lliure a la meva parella i en acabar els estudis possiblement, marxi de casa, em casi i al cap dels anys, si Déu vol, tindré fills.

Posat que d’aquí a tres anys em tregui el carnet de cotxe, no seré tan dependent dels meus pares i d’aquí a deu anys que ja farà cinc anys de molts que estaré amb la meva parella, viatjarem junts sense pensar un destí, agafarem el cotxe, ens dirigirem en una direcció qualsevol i pararem quan vulguem. Segurament ens ho passarem molt bé.

M’agradaria seguir sent una persona responsable, empàtica, sensible i feliç, seguiré esforçant-me per aconseguir tot allò que vull.