D'AQUÍ 10 ANYS

D’aquí a uns anys, concretament 10, m’agradaria ser tan o més feliç que ara, segurament amb els mateixos amics de sempre. Possiblement seguiré tenint molt bona relació amb la família i se que això m’ajudarà molt amb els estudis i a la vida.

Si Déu vol estudiaré la carrera de Dret, després d’haver passat batxillerat. És possible que em costi superar la carrera però com se que m’hi esforçaré estic segura que podré fer-ho i complir el desig d’arribar a ser jutgessa.

Espero haver canviat una mica, haver millorat les coses no tan bones que tinc ara. Tot i que segur que seguiré tenint defectes intentaré tenir-ne menys, a poc a poc anar-los millorant. Tant de bo el meu caràcter canviï una mica, m’ajudaria a no patir tant per les coses ni donar-hi importància a coses que no en tenen, alhora m’agradaria saber començar a explicar, dir les coses a la cara ja que això segur que em faria estar segura en mi mateixa.

Com he dit abans, seguiré vivint amb la meva família perquè els estudis no em permetran independitzar-me i marxar a viure amb la meva parella. Dedicaré el meu poc temps lliure a la meva parella i en acabar els estudis possiblement, marxi de casa, em casi i al cap dels anys, si Déu vol, tindré fills.

Posat que d’aquí a tres anys em tregui el carnet de cotxe, no seré tan dependent dels meus pares i d’aquí a deu anys que ja farà cinc anys de molts que estaré amb la meva parella, viatjarem junts sense pensar un destí, agafarem el cotxe, ens dirigirem en una direcció qualsevol i pararem quan vulguem. Segurament ens ho passarem molt bé.

M’agradaria seguir sent una persona responsable, empàtica, sensible i feliç, seguiré esforçant-me per aconseguir tot allò que vull.

ELS 3 PORQUETS

Era un dia de sol i de molta calor. Jo dormia sota un arbre, en un bosc verd amb molta vegetació. Vaig llevar-me i vaig veure tres porquets molt contents. Vaig amagar-me darrere d’un arbre, tenia vergonya però la veritat es que tenia moltes ganes de jugar amb ells. Seguia darrere quan vaig veure que cadascú d’ells s’estava construint una casa.

El més petit intentava construir-se la casa de palla, el mitjà preferia construir-la de fusta ja que vaig sentir que deia que era més resistent, però el més gran se la va construir de maons. A ell li era igual trigar més, ell volia la millor casa, la més segura.

No vaig aguantar més, quan ja tenien les cases del tot acabades, vaig sortir de darrere de l’arbre i vaig anar a poc a poc a casa del porquet petit, vaig acostar-me a la porta i  vaig preguntar-li si volia jugar amb mi. Ningú contestava, vaig tornar-li a preguntar un cop i un altre, però res. Quan ja n’estava fart, vaig bufar i bufar i sense voler la casa vaig tombar. El porquet petit va sortir corrents cap a casa del porquet mitjà. Cridava molt fort, tenia cara d’espantat. Va arribar a casa del mitjà i va entrar-hi, jo vaig intentar-ho perquè l’únic que volia era fer amics i poder jugar però com que sóc un llop i a molts els faig por, no em van deixar, així que vaig tornar-ho a intentar però ala casa del porquet mitjà. Em vaig acostar ala porta i vaig fer la mateixa pregunta, cridant vaig dir:

-Voleu jugar amb mi?

Ningú em va respondre, la paciència se’m acabava així que vaig bufar i bufar i sense voler la casa vaig tombar. Em sentia molt malament. Vaig veure els dos porquets corrents cap a casa de l’últim germà. Vaig córrer cap a casa seva. Em vaig acostar ala porta i vaig preguntar: “Algú vol jugar amb mi?” Vaig posar l’orella a la porta i vaig sentir que els porquets discutien perquè un d’ells volia obrir-me la porta i els altres no.

A l’estona vaig sentir que un dels tres els hi deia als altres dos: “Amagueu-vos i ja obro jo”. Així va ser, al cap de mitja hora recolzat a la porta, es va obrir. Era el germà gran, tenia la veu greu i era el més alt de tots. Vaig donar-li les gràcies per obrir-me i seguit vaig dir-li que l’únic que volia era jugar amb algú perquè em sentia sol. El porquet tenia cara de preocupat però crec que també d’una mica espantat.

Van passar deu minuts i seguíem parlant, aleshores ell va dir-me que passés a casa seva i que seguíssim parlant. Vaig estar encantat i content.

El porquet gran va cridar els porquets que deixessin d’amagar-se i així van fer-ho, vam seure tots al sofà, vaig estar parlant de la meva vida i ells de la seva. Vaig sentir que el porquet gran va dir als seus germans que aquest fet demostrava que l’aparença no ho era tot, els petita li van donar la raó i junts van seguir passant-s’ho bé.

AUTORETRAT

Sóc una noia a qui li agrada molt riure. El meu nom és Elsa, tinc 15 anys. Sóc d'estatura normal. Tinc uns cabells molt llargs i uns ulls grossos i marrons. Quan era petita jo era entremaliada i nerviosa, però ara sempre em diuen que sóc sensible, tranquil·la i riallera.

M'encanta estar amb la família i amics però el que no suporto són les persones mentideres.Tinc por a suspendre exàmens i que algú estimat em deixi. Sóc negada als dilluns al matí, em desperto despentinada i em costa moltíssim aixecar-me del llit.

La meva cançó preferida és "Fets a mida", la meva roba preferida és el pijama, no me'l trauria mai i el meu menjar preferit són els macarrons del meu tiet.

Penso que la meva millor qualitat és que em preocupo molt per la gent que estimo, el pitjor defecte és donar massa importància a coses que no en tenen. Això molts cops em provoca inseguretat i angoixa.

El dia de la setmana que més m'agrada és el dissabte perquè és el dia en el qual puc passar estones amb gent estimada i això em fa feliç.

El meu somni és poder arribar a ser jutgessa; per això una cosa que tinc molt clara és que hauré d'esforçar-me molt per aconseguir allò que vull.

Quan em miro al mirall, somric i penso que tot anirà bé.