dimecres, 31 de maig de 2017

EL COLOR I LA FORMA TENEN EL SEU PAPER



Era un dia gris. Els carrers i les carreteres eren plens i plenes de gent i mitjans de transport. El paviment de les voreres tenia diferents tons de gris. La carretera contenia dos carrils en sentit contrari i hi havia marcada una línia discontínua al costat de la qual els cotxes podien aparcar. Més amunt trobàvem bicicletes aparcades al costat d'un senyal i passant a l'altra banda de la carretera vèiem edificis enganxats i tots de la mateixa alçada, però de diferent color i forma.


El primer edifici era marró i rectangular, era més alt que ample, tenia finestres alineades amb cortines blanques i de dalt de tot en penjaven uns cartells que anunciaven una exposició i més avall unes barres aguantaven la bandera d'Irlanda, la dels Estats Units i una blava on es veia el nom de l'exposició.


Al costat d'aquest edifici especial, observàvem una torre semblant a l'altre però blanca i amb finestres negres. A dalt de tot hi havia dues xemeneies estranyes.

Més endavant distingíem un edifici acabat en punxa a diferència dels altres. Era fet de maons i contenia finestres envoltades d'un arc semicircular de color gris, semblava l'edifici més antic i treballat.

En últim terme, no vèiem els detalls però sí podíem distingir que seguien havent-hi edificis l'un al costat de l'altre i de la mateixa alçada i en destacàvem un el qual tenia un rellotge i més amunt s'hi veia una mena de cúpula.

Finalment, aquest paisatge em transmet seguretat i alegria perquè tot i que no fes bon dia, els colors dels cartells, vehicles i edificis lluiten per destacar davant del gris del cel i fer-nos sentir millor. Els colors són imprescindibles.

diumenge, 7 de maig de 2017

UNA DECISIÓ DIFÍCIL




Era el vespre d'un dia que havia sigut fantàstic. La mare i jo estàvem assegudes a la cuina mirant la televisió. Estàvem molt cansades, ens havíem passat el dia amb la família, era l'aniversari del meu tiet i havíem quedat per dinar tots junts.

No tenia gaires ganes de sopar perquè havíem dinat molt i a més molt tard però vaig pensar que si no menjava ara, la meva panxa ho passaria malament durant la nit. Vaig fer un cop d'ull a la cuina mentre pensava alguna cosa per menjar. Vaig preguntar a la mare:

- Mare, no tinc gaire gana, què m'aconselles menjar?
- Fes-te un got de llet o agafa alguna peça de fruita. - em va dir.
Resultat d'imatges de tocar la pera
Un got de llet no em venia de gust però quan em va dir fruita, ràpid vaig mirar el bol de sobre del marbre i vaig somriure. M'hi vaig apropar, no sabia quina de totes les peces de fruita volia i em venia de gust. El plàtan estava madur i feia bona pinta però vaig preferir agafar la pera i vaig dir-li a la mare:
- Em menjo una pera? Es que no sé si prefereixo un plàtan o una poma.
- Agafa el que et vingui de gust, però deixa de tocar la pera si no te la menjaràs, mal educada.

LA FAMÍLIA BÉLIER


DATA D'ESTRENA: 25 de desembre de 2014 (Brasil)
DIRECTOR: Eric Lartigau
MÚSICA: Eugeni Galperine, Sacha Galperine
GUIÓ: Victoria Bedos, Stanislas Carre de Malberg
REPARTIMENT:
Paula Bélier (Louane Emera)
Gigi Bélier (Karin Viard)
Resultat d'imatges de la familia belierRodolphe Bélier (François Damiens)
M.Thomasson (Eric Elmosnino)
Mathilde (Roxane Duran)
Quentin Bélier (Luca Gelberg)
Gabriel Chivignon (Ilian Bergala)

La família Bélier és una comèdia dramàtica francesa. És una pel·lícula emotiva, es tracten temes de la vida quotidiana i es diferencia de les altres pel sentit de l'humor i pels diàlegs amb llenguatge de signes.

Tracta d'una família composta per la mare Gigi, el pare Rodolphe i el germà Quentin, tots tres són sordmuts. La Paula, que també forma part de la família, és la germana gran però no és sordmuda i a diferència dels familiars, té una veu dolça i maca.

Tots quatre viuen en una casa i es fan càrrec d'una granja. El pare és candidat a l'alcaldia, pensa que pot ser-ho perquè per molt que sigui sordmut, no és inferior a ningú.

La Paula Bélier fa classes de cant amb en Mr. Thomasson, ell l'ajuda molt i li dóna l'oportunitat d'anar a París a cantar amb en Gabriel. Ella està indecisa i no sap què fer, no vol deixar la família però tampoc renunciar a l'oportunitat. Després de tot, els pares mateixos li diuen que ha d'anar-hi, ella hi va amb ganes de fer-ho el millor possible.

És una pel·lícula excel·lent, s'hi tracten temes delicats amb l'objectiu de transmetre un missatge però en comptes de fer-ho amb un to dramàtic sempre busquen el sentit de l'humor. Ens ensenya, per exemple, que malgrat que tenen una discapacitat, poden accedir a l'alcaldia i poden viure igual que tots. També la Paula en algun moment de la pel·lícula se la veu cohibida perquè els seus pares depenen molt d'ella perquè és la que els ajuda a l'hora de comunicar-se i per tant se li fa difícil marxar però ho acaba fent, ja que ha d'aprofitar totes les portes que se li obren perquè té molta vida per endavant.

Per altra banda, la Paula té un do musical i només sentint-la cantar, sense entendre el que diu, ens transmet una sensació estranya.

En resum, és una pel·lícula que la recomano a persones de totes les edats i segur que a la majoria, algun missatge tard o d'hora els arribarà.

dilluns, 6 de març de 2017

UNA PERSONA ESPECIAL

No es pot dir pas que no tingués una infantesa feliç. Vivia amb els pares, una germana més gran i l'àvia, tots prou ben avinguts malgrat les lògiques diferències generacionals. També tenia bastants amics i amigues d'institut. Segons l'opinió d'aquests, era altruista i alegre, capaç d'armar-ne de grosses i d'allò més xerraire. Era una persona mols social, explicava coses a tothom i tenia una virtut molt peculiar, sempre duia un somriure a la cara.

Resultat d'imatges de nen i nena amicsPer mi, era una persona imprescindible, hem passat moltes coses junts. El primer dia que ens vam veure, sense presentar-se, es va apropar a mi i em va explicar un acudit. Vma riure els dos com mai ho havíem fet. A partir d'aquell dia, he anat amb aquesta personeta tant a l'escola com a l'esport. Hem passat quatre anys que ja fa que ens coneixem i no els canvio per res.


Era diferent a tothom, era una persona de confiança, a la qual li podies explicar els teus problemas, potser no et donava els millors consells però sí que tenia l'habilitat de veure el cantó positiu i animar-te i fer-te riure inclús en els pitjors moments.


Siguis on siguis et tindré sempre al meu cor, et desitjo el millor, moltes gràcies Pau.

diumenge, 29 de gener de 2017

TOTS EL NECESSITEM!




Moltes persones necessitem un temps lliure cada dia, com a mínim per poder descansar, reflexionar i estar relaxat i tranquil. Però quantes persones tenen el temps suficient o el que els agradaria?

Per començar, sóc del parer que el dia a dia, ara mateix, és trepidant, fem les coses molt ràpid i anem atabalats a tot arreu.

Resultat d'imatges de temps lliureD'altra banda, penso que la gent avui en dia fa activitats i treballa i fins a quarts de deu no arriba a casa seva. Em sembla que hi ha persones que s'estimarien més temps per estar amb la família o amics. Creieu que és normal que tenint un fill d'un any els pares arribin a casa a les tantes de la nit? Ni tenint un fill d'un any ni que no en tinguin cap, és perjudicial per a la salut.

Per continuar, penso que si la gent parlés i digués el que els molesta o no els agrada, podria solucionar aquest problema. És el cas de la meva mare, que treballa fora i per tan havia de sortir de casa a les vuit del matí i fins a les nou de la nit no arribava. Estava molt angoixada i preocupada, per això va parlar-ne amb el seu cap i van arribar a un acord que entraria a treballar mitja hora abans cada matí però a canvi li va concedir plegar a les dues del migdia tres dies a la setmana. Ara ella va més tranquil·la i té temps per a tot.

Així, doncs, si de les preocupacions en parlem, els problemes es resolen. Tots tenim dret a tenir el nostre temps lliure.

CARTA DE COMIAT


Benvolgudes,

Ja us trobo a faltar i només fa set dies m'heu deixat.

Gràcies a vosaltres puc passar molts dies amb la meva família, cosa que em fa alegre i feliç, també gràcies per deixar que algun dia rebi regals. Em deixeu anar a dormir tard ja que el dia següent puc llevar-me a l'hora que em vingui de gust, no tinc obligacions, faig el que vull.

Quan estic amb vosaltres pus descansar, em doneu tranquil·litat i benestar.


Resultat d'imatges de boli i carta



Veniu cada any a les mateixes dates i quan no hi sou m'entristeixo, ja que fa 15 anys quasi 16 anys que us conec però ja us tinc apreci i no vull ni m'agrada quan marxeu.

Us demano si us plau que vingueu tots els anys que em queden per davant, perquè valeu molt, no teniu preu, sou genials.

L'altre dia pensava que l'únic defecte que veig en vosaltres es que dureu poc. Sé que vosaltres soles no ho podeu canviar, ni mai us canviarà algú de fora, tinc assumit que us quedareu així sempre. És més important que hi sigueu en comptes del que dureu.

Sou les millors vacances del món, les de Nadal.

Una abraçada i fins l'any que ve.

dilluns, 21 de novembre de 2016

D'AQUÍ 10 ANYS


D’aquí a uns anys, concretament 10, m’agradaria ser tan o més feliç que ara, segurament amb els mateixos amics de sempre. Possiblement seguiré tenint molt bona relació amb la família i se que això m’ajudarà molt amb els estudis i a la vida.
Resultat d'imatges de advocatsSi Déu vol estudiaré la carrera de Dret, després d’haver passat batxillerat. És possible que em costi superar la carrera però com se que m’hi esforçaré estic segura que podré fer-ho i complir el desig d’arribar a ser jutgessa.

Espero haver canviat una mica, haver millorat les coses no tan bones que tinc ara. Tot i que segur que seguiré tenint defectes intentaré tenir-ne menys, a poc a poc anar-los millorant. Tant de bo el meu caràcter canviï una mica, m’ajudaria a no patir tant per les coses ni donar-hi importància a coses que no en tenen, alhora m’agradaria saber començar a explicar, dir les coses a la cara ja que això segur que em faria estar segura en mi mateixa.
Com he dit abans, seguiré vivint amb la meva família perquè els estudis no em permetran independitzar-me i marxar a viure amb la meva parella. Dedicaré el meu poc temps lliure a la meva parella i en acabar els estudis possiblement, marxi de casa, em casi i al cap dels anys, si Déu vol, tindré fills.
Posat que d’aquí a tres anys em tregui el carnet de cotxe, no seré tan dependent dels meus pares i d’aquí a deu anys que ja farà cinc anys de molts que estaré amb la meva parella, viatjarem junts sense pensar un destí, agafarem el cotxe, ens dirigirem en una direcció qualsevol i pararem quan vulguem. Segurament ens ho passarem molt bé.Resultat d'imatges de carnet de cotxe
M’agradaria seguir sent una persona responsable, empàtica, sensible i feliç, seguiré esforçant-me per aconseguir tot allò que vull.