No es pot dir pas que no tingués una infantesa feliç. Vivia amb els pares, una germana més gran i l'àvia, tots prou ben avinguts malgrat les lògiques diferències generacionals. També tenia bastants amics i amigues d'institut. Segons l'opinió d'aquests, era altruista i alegre, capaç d'armar-ne de grosses i d'allò més xerraire. Era una persona mols social, explicava coses a tothom i tenia una virtut molt peculiar, sempre duia un somriure a la cara.
Per mi, era una persona imprescindible, hem passat moltes coses junts. El primer dia que ens vam veure, sense presentar-se, es va apropar a mi i em va explicar un acudit. Vma riure els dos com mai ho havíem fet. A partir d'aquell dia, he anat amb aquesta personeta tant a l'escola com a l'esport. Hem passat quatre anys que ja fa que ens coneixem i no els canvio per res.Era diferent a tothom, era una persona de confiança, a la qual li podies explicar els teus problemas, potser no et donava els millors consells però sí que tenia l'habilitat de veure el cantó positiu i animar-te i fer-te riure inclús en els pitjors moments.
Siguis on siguis et tindré sempre al meu cor, et desitjo el millor, moltes gràcies Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada