Era el vespre d'un dia que havia sigut fantàstic. La mare i jo estàvem assegudes a la cuina mirant la televisió. Estàvem molt cansades, ens havíem passat el dia amb la família, era l'aniversari del meu tiet i havíem quedat per dinar tots junts.
No tenia gaires ganes de sopar perquè havíem dinat molt i a més molt tard però vaig pensar que si no menjava ara, la meva panxa ho passaria malament durant la nit. Vaig fer un cop d'ull a la cuina mentre pensava alguna cosa per menjar. Vaig preguntar a la mare:
- Mare, no tinc gaire gana, què m'aconselles menjar?
- Fes-te un got de llet o agafa alguna peça de fruita. - em va dir.
Un got de llet no em venia de gust però quan em va dir fruita, ràpid vaig mirar el bol de sobre del marbre i vaig somriure. M'hi vaig apropar, no sabia quina de totes les peces de fruita volia i em venia de gust. El plàtan estava madur i feia bona pinta però vaig preferir agafar la pera i vaig dir-li a la mare:
- Em menjo una pera? Es que no sé si prefereixo un plàtan o una poma.
- Agafa el que et vingui de gust, però deixa de tocar la pera si no te la menjaràs, mal educada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada