LA FAMÍLIA BÉLIER

DATA D'ESTRENA: 25 de desembre de 2014 (Brasil)
DIRECTOR: Eric Lartigau
MÚSICA: Eugeni Galperine, Sacha Galperine
GUIÓ: Victoria Bedos, Stanislas Carre de Malberg
REPARTIMENT:
Paula Bélier (Louane Emera)
Gigi Bélier (Karin Viard)
Rodolphe Bélier (François Damiens)
M.Thomasson (Eric Elmosnino)
Mathilde (Roxane Duran)
Quentin Bélier (Luca Gelberg)
Gabriel Chivignon (Ilian Bergala)

La família Bélier és una comèdia dramàtica francesa. És una pel·lícula emotiva, es tracten temes de la vida quotidiana i es diferencia de les altres pel sentit de l'humor i pels diàlegs amb llenguatge de signes.

Tracta d'una família composta per la mare Gigi, el pare Rodolphe i el germà Quentin, tots tres són sordmuts. La Paula, que també forma part de la família, és la germana gran però no és sordmuda i a diferència dels familiars, té una veu dolça i maca.

Tots quatre viuen en una casa i es fan càrrec d'una granja. El pare és candidat a l'alcaldia, pensa que pot ser-ho perquè per molt que sigui sordmut, no és inferior a ningú.

La Paula Bélier fa classes de cant amb en Mr. Thomasson, ell l'ajuda molt i li dóna l'oportunitat d'anar a París a cantar amb en Gabriel. Ella està indecisa i no sap què fer, no vol deixar la família però tampoc renunciar a l'oportunitat. Després de tot, els pares mateixos li diuen que ha d'anar-hi, ella hi va amb ganes de fer-ho el millor possible.

És una pel·lícula excel·lent, s'hi tracten temes delicats amb l'objectiu de transmetre un missatge però en comptes de fer-ho amb un to dramàtic sempre busquen el sentit de l'humor. Ens ensenya, per exemple, que malgrat que tenen una discapacitat, poden accedir a l'alcaldia i poden viure igual que tots. També la Paula en algun moment de la pel·lícula se la veu cohibida perquè els seus pares depenen molt d'ella perquè és la que els ajuda a l'hora de comunicar-se i per tant se li fa difícil marxar però ho acaba fent, ja que ha d'aprofitar totes les portes que se li obren perquè té molta vida per endavant.

Per altra banda, la Paula té un do musical i només sentint-la cantar, sense entendre el que diu, ens transmet una sensació estranya.

En resum, és una pel·lícula que la recomano a persones de totes les edats i segur que a la majoria, algun missatge tard o d'hora els arribarà.